Obres

VISLUMBRAR EL UNIVERSO
2012

VISLUMBRAR EL UNIVERSO és un film d’Eugènia Balcells, en conversació amb l’astrònom Marc Balcells, director de l’Isaac Newton Group of Telescopes a l’Observatorio de Roque de los Muchachos a La Palma (Illes Canàries).

ANYS LLUM
Un passeig per l’exposició a Tabacalera, Madrid, 2012.

L’exposició ANYS LLUM es composa de:  la instal·lació multimèdia UNIVERS, complementada per el film VISLUMBRAR EL UNIVERSO, el mural HOMENATGE ALS ELEMENTS, la instal·lació FREQÜÈNCIES i l’ESPAI DEL VISITANT.

HOMENATGE ALS ELEMENTS
Any Internacional de la Taula Periòdica.

Telenotícies, TV3 – 02-03-2019

HOMENATGE ALS ELEMENTS
2009
Time-lapse de la instal·lació permanent a la Maxine Greene High School, Martin Luther King Campus, New York City.

HOMENATGE ALS ELEMENTS ens ofereix una evocació que fomenta la nostra reflexió sobre la essència de la matèria, la seva energia, la seva llum.

FREQÜÈNCIES
2009
Exposició ANYS LLUM a Panama el 2017.

FREQÜÈNCIES  ens permet experimentar de primera ma la vibració atòmica de la matèria. Ens porta a l’interior d’una poesia escrita a  l’alfabet fonamental. Ens deixa tocar les línies espectrals, i caminar entre elles, observant les particions entre elles, i detectar així els més subtils estats quàntics.

FREQÜÈNCIES i HOMENATGE ALS ELEMENTS   
Un passeig per l’exposició FREQÜÈNCIES al MACUF en 2010-2011,

La vídeo instal·lació FREQÜÈNCIES és una projecció continua en la que las empremtes lluminoses que emet cadascú dels elements es combinen unes amb altres, configurant així una metàfora del origen del univers.
En HOMENATGE ALS ELEMENTS la visió creativa que té l’artista de la llum i la matèria ha reunit els dos icones de la física i de la química en una única imatge per primera vegada: els espectres de emissió dels elements i la taula periòdica.

JARDÍ DE LLUM
2003
Instal·lació permanent en la parada de metro de Ciutat Meridiana a Barcelona.

Jardí de llum contemporani, virtual, teatre d’ombres, que suggereix visiones de un mon màgic.
Un lleuger moviment de les ombres de flors i fulles dona vida a aquest jardí imaginari.
El jardí com a lloc de trobada entre l ‘esser humà i la natura i entre la natura i l’art.

RODA DEL TEMPS
2001     Instal·lació multimèdia

RODA DO TEMPO és una reflexió sobre el temps: el temps cíclic de la natura, el temps lineal de la història, el temps subjectiu, el temps imaginari, la no existència del temps, la coexistència de tots els temps.
Una roda gira lentament sostenint una sèrie d’objectes quotidians banyats en daurat, suspesos en l’aire formant una volta d’espiral. En la part inferior, l’espai està delimitat per un cercle format per 3 capes de teles translúcides a on es projecten les ombres dels objectes en constant moviment i imatges lluminoses de diagrames i textos relacionats amb el temps. La llum de les projeccions traspassa les teles i les imatges es repeteixen en plans diferents i es mouen com en un planetari.

ANAR-HI ANANT
2000
Instal·lació multimèdia.

La instal·lació ANAR-HI ANANT és en realitat l’observació i l’escolta molt precises i ampliades d’un esdeveniment molt senzill.
ANAR-HI ANANT és una obra sintètica que, a partir d’objectes quotidians, genera una experiència poètica, un anar i tornar cíclic, amb imatges suggeridores, a vegades gairebé orgàniques, i amb un so rítmic que recorda el mar i la respiració. Això ens permet potser, tal i com suggeria Blake, travessar les portes de la percepció per arribar a aquest espai on tot és com és, infinit.

UN ESPAI PROPI 
2000   Instal·lació multimèdia.
Música: Barbara Held    Actriu: Gemma Sin    Selecció de textos: Nora Catelli

UN ESPAI PROPI, inspirada en l’obra de Virginia Woolf, proposa una visió de la dona recreant-se a si mateixa, contínuament, amb els elements primigenis. Explora els límits entre el món exterior i interior i suggereix multiplicitat d’itineraris i lectures.
L’espai circular de la instal·lació està delimitat per tires de paper vegetal de quatre metres d’alçada sobre les que s’inscriuen fragments dels textos de Virginia Woolf. Sobre aquesta gran superfície translúcida es desplacen, lentament, les projeccions, en positiu i negatiu, d’una dona relacionant-se amb el mar, l’aire, la terra, l’espai i la llum.

BRINDIS
1999
Instal·lació multimèdia. Música: Barbara Held.

Com un conte en el que els desigs es fan realitat, aquesta obra és un gran brindis múltiple que invoca l’abundància. Les copes contenen en el seu interior tota mena d’objectes com a símbols o anuncis dels dons que es materialitzen. Al acostar-se per brindar, les vores de les copes formen la figura del vuit, signe de l’infinit, que es repeteix en una estructura matemàtica formant un mosaic que es podria ampliar en totes direccions.
És la celebració de la vida que ens invita a omplir les copes i a brindar.

VESTIT DE LLUM
1999   Instal·lació audiovisual
Música: Peter Van Riper

Un vestit de gasa gira lentament sobre si mateix suspès a l’espai. Es presenta com una aparició lumínica, onírica en un límit entre el material i l’energètic, dansa cíclica de llum en un senzill joc cap a l’essència. La llum projecta des del terra, sobre un mirall inclinat, una sèrie d’imatges –objectes; ales d’insectes, plomes d’ocells, fulles seques, fils de colors, teixits diversos, brodats i puntes, fotogrames de pel·lícules o fragments de paper transparent de  colors. Les imatges travessen el vestit i tornen a aparèixer en una gran pantalla en el sostre de l’espai.

VEURE LA LLUM
1996

Aquesta exposició es composa de dues instal·lacions: CAMPS DE COLOR i TRASPASSAR LÍMITS.
CAMPS DE COLOR tracta la llum como a generadora d’espais, i explora el color pur i les seves distintes vibracions. TRASPASSAR LÍMITS es refereix a la llum com creadora d’imatges i actua com una metàfora del cervell.

TRASPASSAR LÍMITS
1995
Instal·lació àudio visual amb una estructura especial de pantalles en forma de cub de 2x2x2 m.
So: Peter Van Riper.

Traspassar Límits proposa moure’s a través i més enllà dels rígids límits del pensament dual, oferint la possibilitat d’experimentar el complex espai on coexisteixen els oposats, es confronten i es dissolen els uns en els altres. Aquest treball és també una metàfora de la interacció de les funcions complementàries dels hemisferis dret i esquerre del cervell: analític/sintètic, lingüístic/simbòlic, aritmètic/espacial, lineal/paral·lel. La fusió en l’espai central de la peça suggereix una possible i major integració.

DESCANSEN COM A LA CASA MATERNA I i II
1993
Instal·lacions. En col·laboració amb el músic Sjabbe Van Selfhout.

Es tracta d’un retrat múltiple, una visió dels molts aspectes del nostre ésser. És com un ball de diferents personatges.
En els negatius les ombres es converteixen en llum, que sembla sorgir de l’interior del cos, suggerint l’energia, l’aura o l’esperit.

ALBUM PORTÀTIL
1993
Abric de plàstic transparent amb postals de dones.

“Porto en mi a totes les dones, les conegudes, les no conegudes, les joves, les velles, les sabies, las que no saben massa…totes, les porto amb honra i amb gran reconeixement…”

SEEING THE DANCE
1991
Videoinstal·lació de 12 canals.  So: Peter Van Riper

SEING THE DANCE consisteix en una estructura en espiral en la que múltiples imatges i sons coexisteixen. Es tracta de la visió d’un paisatge natural situat en la zona del Cap de Creus a la costa nord de Catalunya. Imatges de la natura es superposen a imatges en blanc i negre de la pel·lícula L’Age d’Or de Buñuel i Dalí.
Imatges històriques coexisteixen amb imatges contemporànies de la natura per suggerir el paper que juga la memòria cultural en el nostre concepte de realitat.

EXPOSURE TIME (TEMPS D’EXPOSICIÓ)
1989   Instal·lació multimèdia. Vídeo Umatic. Versió digital.  So: Peter Van Riper
Cicles de 7 minuts
Fragments de construccions erosionades pel mar i sorra.

La instal·lació EXPOSURE TIME explora el pas del temps i està concebuda com un diorama, una escena al fons de la qual, en una finestra circular es projecten imatges d’aigua i llum en cicles successius des de l’obscuritat total a la llum més intensa.
L’aparició i desaparició de la visió suggereix l’obrir i tancar dels ulls o del diafragma d’una cambra fotogràfica, o el dia i la nit, el cicle permanent de creació i destrucció de les coses.

BARCELONA POSTALS DE POSTALS
1991
Nou elements de 4,5 m. x 3 m. compostos de 6.318 postals diferents.
Aquesta obra va ser encarregada per l’Ajuntament de Barcelona i va ser instal·lada al Fòrum Barcelona al 2004.

BARCELONA POSTALS DE POSTALS és una escultura concebuda como un desplegable de nou elements o “postals” gegants, formant un gran zig-zag. El conjunt és un retrat múltiple de la ciutat com a forma viva, como a escenari canviant. Aquesta col·lecció, al recollir  i ordenar el material original sense alterar-lo, preserva la memòria col·lectiva en el que podríem anomenar una arqueologia del present i es un homenatge a la ciutat i a la seva gent.

LYBERTY, A SYMBOLIC PUZZLE
1986
Mural de dos elements de 3 x 2,5 m. amb postals de l’Estàtua de la Llibertat.
Museu de l’Estàtua de la Llibertat, Nova York, USA.

LYBERTY, A SYMBOLIC PUZZLE es un mosaic compost amb 834 postals, totes diferents, de l’Estàtua de la Llibertat que ordenades per colors formen la seva imatge digitalitzada.

TV WEAVE (TEIXIT TV)
1985
Instal·lació audiovisual. Música: Peter Van Riper

TV WEAVE(Teixit TV) presenta la televisió com a teixit electrònic format per sèries de línies en canvi constant, recorregudes per electrons.
Aquesta instal·lació es composa d’una sèrie de televisors (uns 42), sintonitzats a diferents canals, amb les pantalles recobertes de forma que només unes línies de les 625 quedin visibles.
Aquesta obra explora la percepció, el límit entre línies abstractes de punts i la formació d’imatges.

FOR / AGAINST (PRO /CONTRA)
1983
Format: S8, color, so magnètic, 3 min. Versió digital.

Fragment d’animació a partir de sobre-impressions d’imatges de la televisió americana d’aquell moment. Captura de forma subliminal la violència de las imatges informatives i publicitàries dels missatges de la televisió comercial.

FROM THE CENTER
1982
Instal·lació multimèdia de 12 canals de vídeo. So: Peter Van Riper.

La vídeo-instal·lació FROM THE CENTER és un monument circular, visió de Manhattan, contemplació d’energies urbanes i naturals, evocació també d’arquitectures primitives i símbols ancestrals. Multiplicitat d’angles de visió, del macro al micro; esguard en distintes direccions, sempre des d’un punt fix simbolitzat, a la instal·lació, per una pedra al centre del cercle.

FLIGHT (VOL)
1981   Vídeo partitura ¾ ” U-matic NTSC, color. Versió digital.
2018 – Blu-ray, Edició de 7 exemplars, Flight – 8’33” Variació 1 – 4’13” Variació 2  – 3’26” Variació 3  – 2’51”, amb Barbara Held.

Vídeo partitura musical que consisteix en l’observació d’un vol de coloms a través de les línies del pentagrama musical. Els ocells prenen el vol i giren al cel fins que aterren a on van començar. El cicle es simple i complert i les pujades i baixades, el ritme de les ales i les diferents configuracions són interpretades com anotacions musicals.
Les tres variacions són transformacions de la partitura original.

CLEAR MUSIC
1981
Vídeo partitura / llibre-objecte, 11 pàgines
2018 – Edició de 7 vídeos Bluray de 11 min amb Bárbara Held.

CLEAR MUSIC és una partitura-objecte que consta de 11 pàgines de plàstic transparent que contenen objectes també transparents, que es poden moure lliurement dins de les pàgines relacionant-se amb les línies del pentagrama.
Les diferents configuracions, distorsions i reflexes es consideren anotacions musicals.
Per la performance es projecten les imatges a gran escala, a una pantalla o a la paret de l’espai.

INDIAN CIRCLE
1981
Vídeo, ¾, NTSC, color, 30min. Versió digital.
Música: Peter Van Riper.

Aquest treball es una vídeo-performance en col·laboració amb el músic Peter Van Riper.  Va ser enregistrat en un únic pla, a temps real, i consisteix en la improvisació entre l’acció musical i la càmera de vídeo,  segons un model circular d’exploració de l’espai, un interior, des d’un punt fix central. Presenta una experiència fascinant de la percepció de l’espai i el temps en la que el músic estableix un diàleg amb la situació i el moviment de la càmera.

GOING THROUGH LANGUAGES (TRAVESSANT LLENGUATGES)
1981
Realitzat en col·laboració amb Noni Benegas, poeta, i Marta Moia, antropòloga.
U-Matic ¾”, NTSC, color, 28 min. Versió digital.

Vídeo de dos canals que explora el contrast entre el llenguatge públic de la televisió, en aquest cas la imatge de la dona presentada per els mitjans de comunicació en el programa “Miss Universe 1981”, y el llenguatge personal e íntim de les imatges de dues dones a casa seva.

FUGA
1979
Pel.licula B/N, 16 mm, sense so, 25 minuts. Versió digital.
Persones:  Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Carles Hac Mor, Nati Ribas. Montatge: Ernest Blasi.

Aquesta pel·lícula és en realitat un teixit de filmacions successives a l’interior de la càmera que situada en un punt fix en el centre d’un espai, anava girant per a filmar els 360º de l’espai. És un treball sobre l’espai/temps, que va enregistrant en successives impressions de la pel·lícula els mateixos espais a temps diferents.
Els personatges que hi apareixen realitzen accions quotidianes i travessen successivament l’espai a la manera d’un film familiar.

OPHELIA
1979
Instal·lació
30 Sèries de 16 imatges muntades en panells de 1,60 x 1,10 metres
Una selecció de 37 variacions fou la base per la publicació del llibre OPHELIA.

OPHELIA (Variacions sobre una imatge) és un treball construït a partir d’una reproducció d’”Ophelia” del pintor pre-rafaelista J.E.Millais, i d’una fotocopiadora, Xerox 9200. Es realitzaren 500 variacions. Quina és Ophelia? Són totes Ophelia? o cap és Ophelia?. En quin moment una cosa per successives manipulacions i canvis de context deixa de ser el que és?

BOY MEETS GIRL
1978
Format: 16 mm, color, 10 min. Versió digital.

Aquesta pel·lícula parteix d’una pregunta: quina imatge tindria de l’home i de la dona un extraterrestre que mai hagués vist éssers humans vius i que només conegués les seves imatges a la premsa, llibres i revistes?
Les més de mil imatges que constitueixen aquesta pel·lícula provenen de diaris, revistes, publicitat, etc. i configuren un retrat arquetípic de l’home i la dona contemporanis vistos a través dels mitjans de comunicació.

RE-PRISE
1977 – 1991
Instal·lació audiovisual.

RE-PRISE consisteix en la projecció simultània de 8 series de fotogrames reals de films comercials trobats en un mercat dins de petites capses de mistos:
1.- Títols de crèdit, 2.- Personatges femenins,  3.- Personatges masculins, 4.- Acció: gestos de mans,  5.- Relació: la parella, 6.- Situació: al telèfon, 7.- Las masses, 8.- “Fi”.
Aquests fotogrames revelen els diferents arquetips, signes e icones del llenguatge cinematogràfic.
El so es un collage de fragments de bandes sonores de tot tipus de pel·lícules.

SUPERMERCART
1976
Instal·lació. Materials múltiples. 72 peces de 270 x 30 cm.

Instal·lació amb múltiples tires de plàstic transparent, dividides en compartiments seriats, que contenen diferents objectes o imatges per a compondre una espècie de CATÀLEG o enciclopèdia del consumisme.
(…) La metàfora és la conversió d’una galeria d’art en un (super)mercat, per mitjà de la imatge d’acumulació i pel joc amb uns materials trivials i “no-artístics”, establint ensems ironies en la seriació, classificació i literalitat de les peces.

MÖBIUS SPACES
1971
Llibre de fotografies, 50 pàgines (25 x 25 cm)

Aquest llibre, en forma d’acordió, consta de dues seqüencies simultànies, una invertida respecte a l‘altre, ocupant les dues mitats de les pàgines. Les dues seqüències són d’imatges d’espais interiors i exteriors que van del blanc al negre. El llibre és una experiència circular de l’espai sense començament ni final.

Obres recents

www.araahoranow.blogspot.com.es